Foto de perfil d'en miquel a les xarxes

Miquel Nafria (oficialment “miquel”) ha publicat el 27 d’octubre el seu tercer àlbum; “ny“. Autoproduït des de la seva habitació, les 14 cançons que el composen se separen significativament del que havia publicat amb anterioritat, aconseguint una atmosfera ben diferent. Des del reggaeton fins les havaneres, sembla que miquel (en català i amb “m” minúscula) s’ha reinventat.

L’allau de formes

Ny” compta d’una varietat molt diversa, en què a través de metàfores evocadores i paraules senzilles convida els oients a reflexionar sobre la seva pròpia existència i abraçar la seva vulnerabilitat.

La majoria de les peces que el conformen, això sí, són obres casuals al pur estil d’en miquel. ny, popurri romàntic, o exili en són un clar exemple, però també d’altres temes, com estimar-te entre els cims, o sol solet. Totes posseeixen un so agradable i un cert reflex de confusió i contradicció, amb què captura sentiments molt humans.

Una reinvenció nostrada

A partir d’aquí, l’àlbum comença a treure tota la seva identitat perquè miquel aconsegueix treure-li tots els colors a “ny” ajuntant mites i narracions populars catalanes. És el cas de la cançó Sant Jordi, en què s’utilitza el conegut conte per fer una il·lustració d’un sentiment contradictori. Un altre exemple és amb puff, una modernització de “puff era un drac màgic”, en què novament aconsegueix donar-li un gir per parlar de sentiments amorosos difícils.

Portada de
Portada del nou disc de miquel: una oda al catalanisme, actualitzat

A banda d’aquests temes, també s’ha portat cap al seu territori tradicions com la castanyera, que s’ha reinventat amb la castanyera funky, o amb caga tio, en què atorga el protagonisme al ja mític personatge nadalenc. Són idees molt innovadores que han deixat un resultat interessant, però també complicat i atrevit a l’hora de connectar amb els oients. El mateix succeeix amb la cançó de els dibuixos del 3; una oda als dibuixos animats del Super3 amb què apel·lar a la nostàlgia compartida per bona part del jovent català.

Ullet al significat

Amb tot, la sorpresa més destacable del disc és, sens dubte, la renovació de l’havanera d’Antònia Vilàs mare, vull ser pescador: una cançó sobre un conflicte que per ell resulta ben proper des que va néixer; el xoc amb la religió i la família.

També cal destacar el detall de la cançó del procés, titulada així perquè s’hi reflecteixen, a banda dels seus sentiments de superació, tot un paral·lelisme amb la política catalana dels últims anys.

En conclusió, i fent un còmput global de l’àlbum, pot afirmar-se que miquel ha sortit de la seva zona de comfort, exposant un tipus de música més atrevida i, en certa manera, original.

Una trajectòria diferent

Fa dos anys, l’artista publicava “ç“, en què feia un retrat clar d’un sentiment de tristesa i superació alhora que es complementava amb un vídeo anomenat “ç trencada: la pel·lícula“. La sinèrgia creada per ambdues obres convidava a endinsar-se en el seu món.

Un any després es va atrevir de nou, i va fer públic l’àlbum “l·l“, farcit de lletres sobre el desamor i amb una idea molt entenedora, però amb sons molt eclèctics i sintètics.

Ny“, el darrer fonema català que li quedava per utilitzar a miquel, ara dona nom a l’àlbum que li ha servit de punt d’inflexió en la seva carrera. És així com l’artista, sortint de la seva zona de comfort, ha aconseguit reinventar-se novament.

 

Portada dels 3 discs de miquel
Portades dels tres àlbums d’en miquel