Cada desembre, Lluna Plena repeteix un gest que ja comença a tenir forma de ritual. Sense fer-ne gaire soroll, el grup torna a l’hivern amb un nou EP breu, pensat per escoltar amb calma i sense presses. Aquest any, la cita arriba amb mal dia x pensar, vol.2, un treball de tres cançons que es publica avui a totes les plataformes digitals.
El projecte dona continuïtat a una tradició iniciada l’any passat: regalar a finals d’any un petit univers sonor marcat per la sensibilitat i una mirada íntima. Lluny de formats llargs o discursos grandiloqüents, Lluna Plena insisteix en la idea d’EP com a espai de pausa, gairebé com si fos una banda sonora per les nits d’hivern. El disc està format per tres peces que giren al voltant de la tendresa, els records i una certa nostàlgia discreta, que travessen tot el treball, que aposta per produccions suaus i melodies properes, coherents amb la faceta més introspectiva del grup.
Un single que marca el to
Entre les tres cançons hi destaca sempre farà falta, el single avançat que Lluna Plena va presentar fa unes setmanes. El tema ha connectat amb el seu públic per la manera directa amb què aborda l’absència i la memòria, sense artificis ni metàfores excessives. És una peça que funciona com a porta d’entrada a l’univers emocional de l’EP i que marca clarament el to del conjunt.
Les dues cançons inèdites que completen mal dia x pensar, vol.2 segueixen aquest mateix fil narratiu. El grup manté una estètica sonora coherent, amb arranjaments continguts i una producció pensada per no trencar la intimitat que proposen les lletres. Lluny de buscar l’impacte immediat,
Lluna Plena concep aquest EP com un treball per deixar reposar. És música pensada per a moments de descans, per escoltes tranquil·les i per acompanyar l’hivern sense imposar-se. Aquesta voluntat de pausa és també una declaració d’intencions sobre com el grup entén el seu projecte artístic. Amb mal dia x pensar, vol.2, Lluna Plena consolida una manera de fer pròpia, associant el seu nom a una cita anual que dialoga amb el calendari i amb l’estat d’ànim col·lectiu de finals d’any.
