“Música que necessitava sentir amb el missatge que necessitava sentir”. Així parla Casanxva, o Àlex Casanova, d’Inefable, l’EP que va sortir a la llum el passat 16 de febrer. Consta d’un total de sis cançons, quatre en castellà i dues en català, i serveixen com a mode de presentació per explicar a l’oient qui és Casanxva.
Àlex Casanova concep la música com una manera d’afrontar i curar ferides verbalitzant-les, convertint el fet de crear música com una cosa terapèutica i sanadora. Ho expressa així a Shorty, “Casanxva parlarà del que sempre l’Àlex es calla”. Amb 15 anys ja escrivia i aprenia a produir les seves pròpies cançons, una de les raons per les quals va entrar a la carrera de producció musical. Ha col·laborat amb artistes com Jovedry, i amb Lowko ha confeccionat bona part de l’EP, productor amb qui ha treballat des dels seus inicis.
View this post on Instagram
El color blanc, element clau per a l’artista
Inefable parteix d’una base molt pura i transparent, sent així fàcil d’associar-lo amb el blanc, color de què s’ha apropiat l’artista. Molts elements que l’envolten ens recorden, de fet, als tons blancs, com podrien ser la portada de l’EP, on hi apareix un colom, o les reiterades vegades on escoltem missatges esperançadors.
En molts dels temes hi apareix la superació de la història personal del cantant. A Céntimo a céntimo, presenta una etapa fosca on “estuve mal y nadie vino a levantarme”, o “pensando que mi talento no era suficiente para poder llegar”. Aquesta, la contraposa amb l’etapa actual, on les coses van millor, mostrant altra vegada tonalitats blanques, “esto empieza a gustar”, i deixa clar que per aconseguir un objectiu el millor és anar mica en mica: “tampoco me puedo quejar si cada dia alguien nuevo me escucha, céntimo a céntimo es como se llena la ucha”.
Un altre tema recurrent és la vulnerabilitat i senzillesa amb què es mostra l’artista. A El problema, cançó en català que va sortir un dia abans de l’EP, diu que “jo canto de cor perquè tu ploris amb el tema”, o “escric sobre els meus pensaments”.
Inefable tracta temes inevitablement sentimentals i amb un rerefons molt personal, acompanyats d’un gènere classificable com a trap melòdic, un dels que més l’identifica i amb el que més fàcil li és expressar-se. Així i tot, al llarg de la seva carrera musical, Casanxva ha experimentat amb gèneres molt diferents entre ells, passant per reggaeton, rock i de fusió amb pop.
La contraposició dels seus missatges
La carrera musical de Casanxva es podria definir com una dualitat; per una banda, la superació i confiança, amb missatges motivacionals i energètics, i per l’altra, la vulnerabilitat que sent a la vegada, mostrant així una versió més sentimental, transparent i amb qui fàcilment pots connectar. Tot i aquesta contraposició, sempre hi ha un punt fix, les “portes del cel”, terme que, en paraules de l’artista, associa “amb aquelles coses que vull anar aconseguint a poc a poc, sent així cada dia més a prop de l’objectiu”.
