La Cloe és una de les promeses del panorama català urbà. Ella és cantant i productora i des que va guanyar al Concurs KLK només ha fet que créixer i innovar en nous projectes. La barcelonina ha presentat aquest novembre el seu àlbum debut “Com un nai amb ferrari”; 13 cançons de trap, reggaeton i afrobeat, entre molts més.
L’amor, el desamor i les vivències són els temes que la Cloe tractarà en el seu nou disc amb una visió empoderada i amb ritme. Artistes emergents com: Lluc, Scorpio, Ayryn i Vern Alder han col·laborat amb la cantant en aquest nou projecte. Alguns dels temes del nou àlbum ja s’havien estrenat anteriorment: ‘Trampa’. ‘Entre el fum’, ‘En el club’, Locos’ i ‘No em rentes’.
Aquest novembre vas estrenar el teu primer àlbum “com un nai amb Ferrari”, explica’ns com ha sigut el desenvolupament i la creació del disc.
Ha estat un procés una mica llarg. Al final hi ha moltes ganes de treure el disc, i la creació de les cançons ha estat el més senzill de fer. El més complicat ha sigut buscar un concepte que unifiqués totes les cançons perquè l’àlbum pogués tenir un sentit i no hi hagués cap cançó despenjada.
Al disc també hi ha algunes col·laboracions i potser també és el que ha costat una mica més, pel fet que m’havia de posar en contacte amb les persones per poder gravar i, sobretot, acabar de polir tots els temes perquè l’àlbum estigués perfecte.
Per què vas decidir anomenar així el teu primer àlbum?
Vaig decidir que el concepte o el que unificaria totes les cançons seria aquesta actitud xulesca que tinc al discurs de tots els temes. A més, vaig voler comparar-ho amb un noi quan lloga un Ferrari en què el seu únic objectiu és xulejar. Així, vaig poder aconseguir una metàfora per recalcar que jo també em faig la xula com un noi amb Ferrari.
L’àlbum està format per 13 cançons. Com pot ser que n’has incorporat tantes?
Vaig voler agafar totes les cançons que ja tenia des d’un principi, perquè alguns dels temes van sortir ja fa un any o una mica més. ‘P*ta Sexy’, ‘Trampa’ o ‘Locos’ amb el Lluc són cançons que van sortir fa un munt, i vam voler recopilar-les totes. De cançons inèdites de l’àlbum, n’hi ha 6.
Hi ha alguna cançó dedicada a algú?
Sí. Sempre faig referència a algú. Jo crec, sobretot, que com totes les cançons són d’amor o de desamor sempre estic pensant conscientment en una experiència pròpia i sempre faig referència a algú. Les cançons inèdites de l’àlbum, que són les més recents, van dedicades a la meva parella i representen el moment d’enamorament i d’estar in love.
Al llarg de la teva trajectòria has col·laborat amb artistes emergents. Com ha sigut treballar amb ells?
En general, amb tots super bé. Al final, si connectes amb l’artista i la cançó que heu produït t’acaba agradant, normalment significa que el procés també ha estat molt bé i que hi ha hagut certa complicitat.
Com van sorgir les col·laboracions d’aquest àlbum amb Ayryn, Lluc, Kuu, Vern Alder o Aubor entre d’altres?
Amb el Lluc em vaig posar en contacte a través de la discogràfica, perquè ells em van dir que la cançó de ‘Locos’ li podria agradar i a ell li va semblar bona idea.
Sobre la cançó ‘Suar’, va ser la Scorpio qui em va proposar fer-la juntes; em va enviar la proposta, la vaig escoltar i el primer que vaig pensar va ser que tenia molta sort de compartir aquesta cançó amb ella. Amb l’Ayryn ja teníem una col·laboració, i com som amigues, vaig escriure-li per col·laborar-hi, i em va dir que sí sense dubtar-ho.
I la cançó amb la Kuu, va sorgir perquè jo ja feia molt temps que volia cantar amb ella, i el mateix dia que li ho anava a dir, ella em va escriure per demanar-me el mateix. Va ser una coincidència total i, per això, vaig aprofitar per enviar-li el tema. Va ser tot molt orgànic i ràpid.
Quina és la cançó més personal del disc?
Jo crec que la més personal és “Com un nai amb ferrari” perquè parlo més de mi. La de ‘P*ta Sexy’ també és de les més personals, perquè tot i que faig referència a una altra persona i parlo en tercera persona, també em veig molt reflectida en la cançó, així que jo diria aquestes dues.
Quina és la cançó que t’ha sigut més fàcil de composar?
Realment em costaria dir-te’n una perquè les cançons que acabo traient em surten totes molt fàcils, però potser la més senzilla de fer va ser ‘Ja no em rentes’. Aquesta em va sortir d’una tirada i en mitja hora ja la tenia fet. Va ser un dia de màxima inspiració.
En quin moment decideixes apostar per la música?
A mi sempre m’havien agradat les arts escèniques i volia ser actriu, però al final després de batxillerat no ho vaig tenir clar i vaig mirar un curs de producció musical a microFusa. Em va agradar molt, em vaig apuntar i arran d’estudiar-ho em va començar a agradar molt la música.
Jo cantava, però tampoc m’havia posat a gravar ni treure cançons, fins que a microFusa vaig conèixer gent amb qui vam començar el projecte ‘Cloe’. Fa uns quatre o cinc anys que vam ficar-nos-hi i avui dia és amb qui continuo treballant.
Com et descriuries en tres paraules?
Senzilla, però també intensa i alegre.
Estàs aconseguint els teus objectius?
Sí. Abans em marcava objectius molt grans a curt termini i això em portava a una frustració ràpida. Així que ara m’ho prenc més chill, en el sentit que tinc objectius més petits, que són més realistes i que sí que puc aconseguir a curt termini. D’aquesta manera he aconseguit complir molts d’aquests miniobjectius que tenia.
Què podem esperar de la Cloe aquest 2025?
Continuar treballant, produint i continuar creixent com he fet aquest últim any. Sobretot, un so de la Cloe més diferenciat perquè com em vaig professionalitzant, el so és millor. Pel que fa a la música, espero poder fer molts concerts.
Ver esta publicación en Instagram
