Neisha torna a escena amb ‘Jesús Gil’, un tema que confirma el seu talent per convertir la provocació en estil. El nou single, produït per L-street i amb la col·laboració de MLAGRASA, és el darrer avançament abans del seu esperat àlbum ‘Presidenta de Cuntalunya’, un projecte que ja apunta a ser una de les obres més personals i ambicioses de l’artista. Amb una base de trap inspirada en el so de Pi’erre Bourne —referent del hip-hop d’Atlanta i Nova York—, Neisha combina l’humor, la crítica i el carisma per explorar una idea tan directa com universal: no tot es pot comprar amb diners.
Una sàtira del luxe i del poder
El títol ‘Jesús Gil’ no és casualitat. El visualizer i les imatges promocionals evoquen els icònics escenaris dels anys 90 protagonitzats per Jesús Gil i les Mama Chicho, amb piscines, xampany i una dosi de kitsch que ja és marca de la casa.
Aquesta estètica serveix com a metàfora d’una societat obsessionada amb l’aparença i el prestigi, però també com a espai on Neisha transforma el luxe en llenguatge artístic.
Amb el seu estil directe i juganer, l’artista juga amb la ironia i el trash talk —aquest parlar provocador i confiat propi del rap— per reivindicar una autenticitat que no depèn del capital. “No pots comprar l’actitud”, sembla dir, amb un to entre el sarcasme i la superioritat escènica que la caracteritza.
La presència de MLAGRASA, una de les veus amb més carisma de l’escena urbana de Barcelona, aporta intensitat i versatilitat al tema. Amb un flow punyent i versos carregats d’enginy, l’artista barcelonina aporta un contrapunt perfecte al discurs de Neisha, convertint ‘Jesús Gil’ en un diàleg entre dues maneres d’entendre el poder i l’estil dins del trap català. El resultat és un tema ple d’actitud i complicitat femenina, que manté l’essència del moviment urbà però amb una producció polida, minimalista i elegant. Un exemple més de com la nova generació del trap català ha trobat veu pròpia.
‘Presidenta de Cuntalunya’: l’últim capítol abans del descans
‘Jesús Gil’ s’afegeix a altres avanços del disc ‘Presidenta de Cuntalunya’, com ‘De missió’, ‘Delulu’, ‘3Bé’ i ‘Les Prada’. En conjunt, aquests temes dibuixen un mapa sonor que oscil·la entre el trap més cru i l’experimentació de club.
Segons Neisha, el disc està dividit en dues cares: una més visible i política, vinculada al rap i la representació, i una altra més introspectiva, connectada amb el món nocturn i els sons electrònics. Però hi ha un gir final: l’àlbum també funciona com una carta de comiat.
Amb ‘Decebre un àngel’, l’última cançó del disc, Neisha anuncia una pausa indefinida i la seva “dimissió com a presidenta de l’escena urbana catalana”. Una manera tan teatral com coherent de tancar un cicle.
Una artista que segueix marcant la diferència
Amb ‘Jesús Gil’, Neisha torna a demostrar que no hi ha ningú com ella dins l’escena catalana. Sempre entre la ironia i la reivindicació, entre la cultura pop i la crítica social, ha sabut construir un personatge artístic amb veu pròpia, capaç de desafiar estereotips i d’escriure des de la frontera entre el rap, la performance i l’art contemporani.
