La Valèria Núñez Saurí, coneguda com a Ven’nus, fa música amb sentiment i cura, propera, amb uns sons astrals que sovint escauen més al nom que no pas a aquest món. A cavall entre l’indie i el pop-electrònic, els darrers anys ha anat llançant temes que reivindiquen els bons i mals moments que ens fan viure i ser qui sóm. Ara, i després d’haver-ne anat fent avenços els darrers mesos, la Ven’nus ha llençat el seu primer EP: POST-MULLET.

El nom, que fa referència al popular pentinat que ella mateixa ha portat durant anys, deixa preguntes sense resoldre: és aquesta una nova etapa? veurem quelcom diferent en el futur? On queda, la Ven’nus amb mullet i serrell ros? Per respondre-les hem parlat amb ella a El Panorama.

Què implica fer un Post-Mullet?

Per mi, dir “Post-Mullet” és fer un anàlisi global del moment present i plantejar-se què ve després. Ara estem a l’època del mullet, per exemple, però, l’abisme posterior per mi representa com estem de perduts, com totes les generacions que han tingut el seu moment d’or i després els hi arriba la crisi.

La crisi a què fas referència amb la present generació és una d’econòmica i internacional?

De tota mena: d’internacional, d’emocional… es diu que la nostra generació té les coses molt fàcils, però crec que ho tenim igual o pitjor que la resta. També crec que si bé ho estem vivint de manera individual, tots estem passant per les mateixes preguntes i mateixes manques de recursos, alhora que veiem l’enderrocament dels nostres futurs. Em fa veure que és moment de col·lectivitzar-nos, i volia referir-me a tot això.

Diries que t’allunyes una mica de l’indie?

Crec que per les lletres que faig, jo seguiré sent indie una bona estona. Al final, el que fa que sigui indie és la intimitat, i l’electrònica normalment no ho és, però jo no faig una electrònica de superstar, sinó que d’això mateix en faig una veu que puguis escoltar en moments pausats.

“Amb aquest EP crec que m’he passat d’explícita en alguns moments”
Trobo que és molt fàcil connectar amb la lletra pel nivell d’introspecció que aconsegueixes. Que et fa escriure així?

Amb aquest EP crec que m’he passat d’explícita en alguns moments, però de no haver parlat sobre realitats com l’amor com ho he fet, penso que no hauria aconseguit apropar els temes tant com dius. La inspiració em pot venir de sobte caminant i obligant-me a aturar-me per apuntar-ho tot com pot no arribar-me per molt que ho intenti. Diria que la clau és trobar una frase amb què vagi sortint-te sol el tema.

Post-Mullet ha sortit el 14 de Febrer. Quin significat té aquesta data per a tu?

Fer el llançament en aquesta data té el significat d’abolir l’amor romàntic; de qüestionar-nos l’amor entre dues persones i la idealització d’algú altre com si hagués caigut del cel, o de Déu, i només veiéssim la nostra vida amb ells. Estic molt a favor de crear vincles de qualitat amb gent, sí, però no de qualsevol manera. Per això és una forma de dir “prou” al consumisme del 14 de Febrer, i de replantejar-se l’amor des del col·lectiu i la col·lectivitat. Pot sonar molt hippie, però ara que he anat a viure amb uns altres cinc veig que ens hem de qüestionar l’amor romàntic, perquè destrossa vides, i perquè l’economia està feta i pensada per viure en parella. Crec que cal enderrocar totes aquestes petites coses.

“Vaig estar a punt de fer un àlbum ara i posar-hi més temes, perquè en tinc més, de fets”
Aquest EP arriba després de dos àlbums: El Naixement i Bocaterrosa. Podem esperar-ne un tercer?

Pel que queda de 2024, àlbum com a tal segur que no, perquè un per any ja és una cosa molt heavy. Però és cert que vaig estar a punt, en comptes de fer un EP, de fer un àlbum ara i posar-hi més temes, perquè en tinc més, de fets. El problema és que eren molt diferents d’estil, i molt més acústics, amb sons i textures que tinc ganes d’explorar i que van més enllà de l’electrònica. Per tant, el que faré segurament serà treure una cosa més acústica, però no en format àlbum.

En aquest àlbum parles, doncs, d’una època de canvis. Creus que tú també has experimentat canvis a nivell musical?

Sí, he tingut moltes influències, perquè jo faig la meva música deixant les maquetes fetes a casa, i deixo que després vagi evolucionant, però aquest cop he fet un tipus de música que esqueia al que jo volia; a l’electrònica del moment i al que es viu a Barcelona, que és molt eclèctic. Volia plasmar aquesta vitalitat i aquest instant tan bèstia també amb la meva música.

“(L’EP) escau al que jo volia; a l’electrònica del moment i al que es viu a Barcelona, que és molt eclèctic”
Quin paper ha tingut la producció a l’EP? Semblen molt presents als diferents temes.

Totes les cançons estan produides amb diferents artistes, però cap d’ells ha cantat ni ha intervingut en la lletra. És la meva forma d’entendre que no sempre hagi d’haver la cara d’algú altre en implicar-se (per exemple, cantant a dues veus), sinó que hi ha moltes altres formes de col·laborar. La producció també és una forma de col·laboració i, per a mi, incloure’ls com a main artist és una reivindicació important, perquè avui dia tot va de qui hi posa la cara, però qui ha estat picant pedra amb tu també n’ha format part.