Carisma i actitud, dos adjectius que defineixen a la perfecció a l’Scorpio, que ens presenta Niñatejant part 2. Una extensió del disc que va estrenar al setembre, que inclou novetats i col·laboracions, i que va presentar a la Casa Seat el 29 de maig. Després de la seva consolidació amb Niñatejant, l’artista reafirma la seva identitat i madura el seu missatge amb aquesta segona part. Amb lletres que celebren la llibertat, l’amistat i la sensualitat, l’Scorpio combina la seva energia característica amb una mirada creativa que cada cop va més enllà. Parlem amb ella sobre inspiracions, col·laboracions, empoderament femení i el procés de construir la segona etapa de Niñatejant. 

El disc beu directament del dia a dia: les amistats, els vint-i-escaig anys, el caos de créixer mentre es construeix una carrera. Scorpio manté la frescor que reivindica, i transforma el seu entorn en cançons que parlen de viure ràpid però amb intensitat. El procés creatiu ha estat fluid, gairebé automàtic. Scorpio arriba a l’estudi amb idees clares, melodies pensades i ganes de jugar amb el seu productor de confiança. El resultat és una col·lecció de temes que van des de la potència més frontal fins a la intimitat més delicada.

Una de les sorpreses de Niñatejant part 2 és la col·laboració amb Gaba i Nico, que aporten un punt de novetat i espontaneïtat a un disc que ja camina amb pas segur. La connexió va sorgir a través de les xarxes socials, i va quallar de seguida. “Quan em va sortir aquest tema vaig pensar: aquest és el dia”, explica Scorpio sobre el fitxatge dels dos artistes. Junts signen un tema que parla d’un enamorament sobtat i de la necessitat de capturar-lo sense filtres. Hi ha química, però sobretot hi ha ganes de compartir i sumar, elements essencials per a Scorpio a l’hora de col·laborar.

L’amor, la vulnerabilitat i el desig

La sensualitat és una de les constants en les cançons de Scorpio, però no arriba mai sola. “Com més explores l’amor i la sensualitat, més vulnerabilitat hi ha”, diu l’artista. Aquesta dualitat és clau a Bum, un dels temes on la lírica flueix entre el desig i la fragilitat emocional. El disc juga amb contrastos, com ja feia Niñatejant, però ara amb més seguretat i una paleta de matisos més rica. Aquest equilibri és també present a “Barcel·loca”, un dels temes més escoltats, que podria haver donat nom a tot l’àlbum. És una peça que respira el dia a dia de Scorpio, i que per ella representa llibertat total.

Scorpio no entén els directes sense coreografia, llums i una narrativa escènica que multipliqui l’impacte de les seves cançons. Treballa les coreografies de manera constant i busca que cada concert sigui una experiència completa. “Si et distreus un moment, la pots cagar”, admet. Però el repte la motiva. Aquest discurs escènic es completa amb un missatge molt clar: empoderament femení i energia positiva. Scorpio vol que qui l’escolti senti força, que agafi aire per seguir. “Voldria que la meva música animés la gent”, afirma. Aquesta voluntat es nota en cada cançó, però també en la manera com es relaciona amb el públic.

El paper de les dones dins l’escena urbana, diu Scorpio, és avui més potent que mai. I ella n’és part activa. Amb Niñatejant part 2, consolida una etapa que li ha servit per reafirmar-se i obrir portes, també a través de la seva pròpia persistència. “Si hagués dubtat de mi mateixa, potser no hauria arribat on soc”.

Escolta aquí l’entrevista completa: