Quan Joan Maragall va escriure la lletra d’El Cant de la Senyera i Lluís Millet en va compondre la música, difícilment podien imaginar que més d’un segle després sonaria en format electrònic. Aquest 11 de setembre, el productor K-ZU ha decidit donar-li una nova vida amb un remix que uneix els cors de l’Orfeó Català i la pulsació de la música de club.
El llançament arriba coincidint amb la Diada de Catalunya, convertint-se en una proposta arriscada: transformar l’himne no oficial del país en una peça pensada per a les noves generacions. Produït per U98 Music, el remix busca obrir un diàleg entre patrimoni i modernitat.
De solemnitat a pista d’electrònica
La nova versió conserva la força de les veus de l’Orfeó Català, però K-ZU les situa sobre una base potent, amb drops i sintetitzadors. El resultat és una peça carregada d’energia festiva que convida a viure la tradició d’una manera diferent. El productor, que porta temps explorant com acostar la cultura catalana al llenguatge electrònic, ha escollit aquest tema com a símbol d’identitat compartida i alhora adaptable als temps actuals. Aquest remix no busca substituir res, sinó oferir una experiència alternativa a l’hora de connectar amb la música d’arrel.
Tradició remixada
El Cant de la Senyera (Remix) es pot escoltar ja a Spotify i a YouTube, amb la voluntat d’atraure públic jove i obrir un nou capítol en la relació entre electrònica i patrimoni cultural.
En aquest camí, K-ZU no és l’únic a explorar el diàleg entre clàssics i nous llenguatges, però la seva aposta és de les més agosarades: convertir un himne coral en un track capaç d’encaixar en un festival de música urbana.
