El duet barceloní Svetlana, format per Roc Bernadí i Júlia Díaz i creat l’any 2020, va omplir tota la sala gran del Paral·lel 62, plena de gent que corejava cadascuna de les seves cançons. Amb una barreja d’eufòria, crítica social i humor agut, van presentar el seu nou EP, Sarnalona, una sàtira musical sobre la Barcelona gentrificada, la precarietat i les contradiccions de la vida urbana.
Un dels elements més potents del concert va ser, sens dubte, la presència dels ballarins, que van transformar l’escenari en un espai performatiu que anava molt més enllà del concert convencional. Amb una coreografia carregada d’ironia, provocació i referències al món queer, els ballarins no només acompanyaven les cançons, sinó que les amplificaven visualment i emocionalment. Cada moviment reforçava el missatge de les lletres: la crítica al sistema, la reivindicació dels marges i la celebració del desig.
Aquesta dimensió corporal del directe connecta amb l’essència de Svetlana: una proposta que entén la música com a espectacle total, on tot comunica —el so, el cos, la llum i l’actitud. Tant Júlia Díaz com Roc Bernadí van mostrar una forta presència escènica, amb una actitud desafiant, teatral i magnètica. El seu domini de l’espai i la complicitat constant amb el públic van fer del concert una experiència col·lectiva intensa, on l’energia no va baixar en cap moment.
Svetlana no es va deixar ni una sola cançó per interpretar: van repassar tot el seu repertori, incloent-hi els temes més antics i, naturalment, totes les peces de Sarnalona. A més, van fer un desplegament de col·laboracions que va elevar encara més l’espectacle. Ivan Labanda, conegut per la seva versatilitat i humor escènic, va aparèixer per sumar-se al show cantant Esclaves de l’algoritme. També hi va ser Ouineta, qui va aportar el seu toc característic en una de les cançons més celebrades de la nit.
Un dels moments més inesperats i memorables va ser quan van interpretar en directe la seva versió de l’Aserejé —una relectura irònica i ballable del clàssic de Las Ketchup— juntament amb Alosa, tal com havien fet al Desconcert d’enguany. El públic, entusiasmat, va convertir la sala en una rave nostàlgica i desacomplexada.
Però si hi va haver un moment que va desfermar crits i aplaudiments, va ser quan van recrear, amb tota la seva teatralitat desvergonyida, la icònica escena de Bop To The Top de High School Musical. Amb coreografia, vestuari i actitud al màxim nivell, Svetlana va demostrar que el seu espectacle no té por de jugar, referenciar ni desbordar cap gènere. Van fer del concert no només una actuació, sinó un show ple de capes, homenatges pop i ironia intel·ligent.
Entre els assistents, el concert també va comptar amb la presència de diverses figures destacades del panorama cultural català, que van seguir l’espectacle des del primer i segon pis de la sala, allunyats del bullici de la pista però visiblement atents i entregats. Manu Guix, músic i productor de llarg recorregut, no es va voler perdre la presentació del nou EP, seguint cada tema amb complicitat i entusiasme. Àngel Llàtzer, director i creador escènic reconegut pel seu treball innovador i provocador en el teatre contemporani, també va ser-hi present, demostrant el seu suport a propostes que aposten pel risc i la transgressió. Pep Velasco, integrant del grup Figa Flawas, va gaudir del directe des d’un segon pis amb vistes privilegiades. Cap d’ells es trobava a la pista principal; la seva ubicació en zones més elevades de la sala denotava una certa expectació mediàtica i un interès per observar l’espectacle amb perspectiva.
El concert de Svetlana al Paral·lel 62 va ser una clara demostració que aquest duet barceloní aposta fort per una proposta artística única, carregada de contingut, humor i energia. Amb una personalitat molt marcada i un directe que no deixa indiferent, Roc Bernadí i Júlia Díaz s’han consolidat com una de les veus més fresques i imprescindibles de l’escena musical catalana actual. Amb Sarnalona i una trajectòria en clara ascensió, tot fa pensar que Svetlana té un futur brillant i que encara ens sorprendran molt més.
