Alvert alça la veu contra una les injustícies que ofeguen els carrers de la ciutat i publica ‘GAMBERRU’, un single que combina House i Funk brasiler per retratar una història d’amor i traïció marcada pel poder econòmic. Amb GAMBERRU, Alvert presenta una de les peces més crues i ballables del seu repertori. Lluny de ser un tema només festiu, la cançó s’erigeix com una denúncia sonora contra l’especulació immobiliària i la precarietat que viuen molts joves a les ciutats catalanes. El “gamberro” del títol, lluny de ser un rebel amb causa, amaga una doble cara: la d’un empresari poderós que participa activament en l’encariment del lloguer.

La proposta s’emmarca dins l’evolució natural de l’artista després de CORS (2023), el seu disc de debut, i de l’impacte de temes com CREMA CATALANA o el recent TRISTXBARNA. La nova cançó arriba amb una producció intensa i polièdrica signada per OKNOTOK, que aporta un so fresc i d’arrel perifèrica, amb influències del House europeu i del Funk carioca.

Un crit de ràbia amb groove

A nivell líric, GAMBERRU explica la decepció d’un protagonista que s’enamora d’una figura aparentment rebel i dissident, per descobrir més tard que es tracta d’algú al servei del sistema. La metàfora s’estén al context urbà: els espais de festa i llibertat són també territoris colonitzats pel poder adquisitiu. Entre barres punyents i girs irònics, Alvert apunta a aquells que, amb diners i influència, redibuixen la ciutat al seu gust. L’estètica del tema i el personatge que encarna són provocadors: una icona queer que no es mossega la llengua per a la reivindicació barrial.

Les lletres inclouen jocs de paraules i consignes disfressades de sarcasme, amb frases que evoquen desnonaments, ocupacions i dinàmiques de poder encobertes. El relat es desplega entre el desig i la ràbia, entre l’empoderament individual i el conflicte col·lectiu. Tot plegat, embolcallat amb una actitud teatral que es converteix en manifest: “A Catalunya hi ha una escena, jo soc la pel·lícula sencera”, deixa anar, marcant territori dins l’escena.

Una trajectòria breu però diferencial

Després del seu pas per Eufòria (3Cat), Alvert ha consolidat una identitat sonora pròpia. Amb dotze anys de formació en dansa i quatre component música, es mou entre el rock psicodèlic, el Hip Hop noventer i l’indie-pop català. Aquesta barreja el situa en un espai únic dins l’escena urbana catalana, on l’estètica, el missatge i el ritme es troben a parts iguals. El videoclip de GAMBERRU reforça el missatge de denúncia i festa alhora. Un contrast que ja és marca de la casa: fer ballar amb lletres que piquen.