Uri Santafé és un artista polifacètic i innovador de l’escena musical catalana, conegut per la seva capacitat de fusionar sons urbans i electrònics amb lletres profundes i emocionals. Amb una trajectòria marcada per l’autenticitat i la cerca constant d’expressar les seves vivències, presenta el seu nou àlbum NGU, una obra que explora temes com la resiliència, la superació personal i les connexions humanes a través de cançons que expliquen històries personals i universals alhora.

Quins artistes o àlbums t’han influenciat més durant la creació de NGU?

Hi ha un cantant que es diu Juancho Marqués, que tenia un grup fa anys que es deia Suite Soprano, que escoltava quan era petit. La manera d’escriure molt personal del seu disc ‘Domenica’, busca que les cançons siguin des d’un punt de proximitat i realisme. També està influenciat una mica per tota l’escena urbana en català, hi ha referències també al reggaeton més internacional com Ozuna…

Després de la sortida d’aquest disc, quins són els teus següents projectes per a la teva carrera musical?

Doncs n’hi ha uns quants, ara estic en un projecte de banda que a mitjans febrer publicarem un EP. També hi ha un projecte en conjunt amb el productor Aion, que sortirà a mitjan any i a finals de l’estiu vinent, sortirà un EP amb Lamliki.

Si haguessis de triar una sola paraula per descriure NGU, quina paraula triaries?

Profunditat

Quin ha estat el repte més gran que has hagut d’afrontar durant la creació d’aquest àlbum?

El repte més gran ha estat l’esforç econòmic que implica, si no vens d’una família amb privilegis, dedicar-te a la música és un esforç extra. Trobar temps i organitzar-se l’agenda, combinant-ho amb els estudis i la feina és complicat.

Amb quins artistes de l’escena catalana faries una col·laboració en un proper disc?

Hi ha un noi que es diu Xicu, que m’agrada molt el que fa, la Julieta també m’agrada molt el seu projecte i Oques Grases continua sent un referent amb l’últim disc que han tret.

Què creus que diferencia NGU d’altres àlbums? 

Ens diferencia la profunditat a la qual busquem accedir, ja que és música molt emocional, tret que hi ha algunes cançons més mainstream, que ajuden a promocionar l’àlbum. L’àlbum és una barreja de sentiments i música més comercial.

Amb la sortida de NGU, hi ha alguna sorpresa o novetat per als teus seguidors en els mesos que venen?

Els concerts vam decidir esperar a veure com respira el disc i llavors mirar de tancar alguna cosa. Ara mateix estem molt centrats en les coses que sortiran aquest any i el temps que podem dedicar ara és a fer cançons a l’estudi.

F*ck lent

En la cançó F*ck lent, parles de la connexió amb l’altra persona sense pressa, a un ritme lent. Com valores aquest concepte de prendre’s el temps en les relacions en una societat que va tan de pressa?

Precisament va d’això, de valorar-ho molt positivament i representa un canvi personal, en el sentit de poder-ho valorar així. Precisament que en aquesta ciutat en la qual vivim, el que és habitual és el fast food, fins i tot amb les persones, tot ha de ser ràpid. La cançó vol valorar anar a poc a poc, cuidar-ho i que la relació duri.

Algo en mí

La frase “gràcies a totes les dones, per fer-me l’home que soc” sembla retre homenatge a figures femenines importants. Quin paper han tingut aquestes dones a la teva vida i en la teva evolució personal?

El paper que tenen és molt importat, ja que m’he criat en un matriarcat. Des de petit m’he criat amb la meva mare, la meva àvia, les meves germanes. De fet, és una de les fonts de tota aquesta sensibilitat que abandera el disc.

Boigxtu

Què et va motivar a reinterpretar un clàssic tant icònic com Boig per tu de Sau? Com t’has acostat a la cançó per respectar-la, però també fer-la teva?

Va ser una idea boja d’apropar una cançó antiga a les noves cançons, com per exemple el que fa el C.Tangana. Aquesta idea era una llavor plantada i donant voltes amb un company de pis que també ha estat un dels productors, parlàvem de la Ruta del Bacalao i el pont aeri havia estat un canal de música electrònica catalana. Vam veure que podíem fer un tema urbà, amb sintetitzadors i que tothom pogués reconèixer, fer un homenatge a aquesta música en català i portar-la als codis actuals.

Abans de començar-la tenia uns versos d’una cançó d’amor que no acabaven d’encaixar amb la tornada, llavors allà ens va venir la idea d’agafar la tornada de Boig per tu. La cançó escrita en una situació més actual, parlant de les stories… i van decidir posar-li autotune i fer els arranjaments necessaris perquè quadrés amb el boig per tu.

Gràcies, Uri, per obrir-nos les portes del teu univers musical i personal. NGU és molt més que un disc; és una declaració de resiliència, una font d’inspiració i un reflex de com superar les adversitats amb autenticitat. Estem segurs que aquest projecte marcarà un abans i un després en la teva trajectòria.