Edu Esteve ja té nou senzill per a l’estiu: SE’M FUMA TOTHOM és una declaració sense embuts sobre el desamor en temps de ghosting, embolcallada en pop urbà per gaudir-la ballant.

Conegut per la seva participació a Eufòria de TV3 i pels seus directes amb banda i visual, l’artista badaloní aprofita l’arribada de la calor per publicar un nou single amb ganes de fer-lo sonar a tot arreu. El tema arriba després de l’àlbum Colors, que va presentar a l’Apolo 2 i que ha girat per cites com les Festes de Maig de Badalona o les de Nou Barris a l’escenari d’Europa FM.

Del drama a la festa compartida

A SE’M FUMA TOTHOM, Edu Esteve exposa amb ironia i ritme una situació més que coneguda: conèixer algú, sentir-hi connexió total i, de sobte, desaparició total. El tema funciona com una catarsi ballable d’aquesta experiència i se serveix de la seva “transparència simpàtica” per fer-ne una peça que connecta amb una generació marcada pel match fugaç i la no resposta.

La lletra juga constantment amb dobles sentits, com en el vers “se’m fuma tot Cristo, veig encendre el misto”, i reflecteix el desgast emocional de qui estima fàcilment: “M’enamoro de tothom, si em balles la samba saps que m’agrada”. Amb un to entre irònic i resignat, Edu confessa: “No em contesta al whatsapp des d’ahir a la nit, després dirà perdona, és que m’havia adormit”. La repetició del motiu “hauré de tornar a començar” actua com a crit interior i estribillo de resignació rítmica.

Nova etapa visual i un futur incert

La producció, a càrrec de roddprod, manté l’esperit pop però amb tocs electrònics suaus que fan lluir la veu d’Edu sense perdre el beat d’estiu. El videoclip marca una nova etapa creativa per a ell, ja que ha estat dirigit pel mateix artista. En ell hi apareixen l’anònim Cat Lletres i el creador Mirulinu, compartint una jornada de festa, debats i coreos improvisades entre birres i ball.

Amb aquest llançament, Edu Esteve obre el que sembla una nova fase artística abans d’un retorn previst per la tardor del 2025, amb projectes nous encara per revelar. Aquest estiu, però, ens convida a fer servir la música com a teràpia —o com a festa— davant l’enèsima desaparició emocional.