Triquell torna a escena i ho fa amb dos nous temes que marquen el punt de partida del seu segon disc, Paco Deluxe, que arribarà el pròxim 5 de setembre. El músic de Sant Quirze del Vallès aposta per un retorn dual: d’una banda, la crítica social i l’experimentació electrònica; de l’altra, la intimitat i la poesia quotidiana.
El primer avançament, “Ghabbo”, és una festa que amaga crítica. La producció electrònica i el baix que no et deixa quiet amaguen un missatge clar: criticar el consumisme i com la publicitat ens embolica constantment. Al mig del tema, apareix un espot fictici que sembla sortir de la realitat, reforçant la crítica. El resultat? Un tema que és alhora ballable i delirant, un reflex exagerat i lúdic dels temps que corren.
Un videoclip decadent i irònic
Les imatges del videoclip van en la mateixa línia: un after decadent, un titella inquietant i el producte fictici “Ghabbo” que ho domina tot. Tot plegat fa que la cançó sigui una barreja perfecta de festa i ironia, amb una energia que enganxa i et fa pensar alhora.
“No estic per mi”, el segon avançament compta amb Maria Jaume, és una cançó intimista que parla de moments de vulnerabilitat i reflexió personal. La lletra mostra un estat en què l’artista se sent desconnectat de si mateix: tot sembla petit i diluït, el temps es percep com una càrrega i les paraules que no es diuen generen remordiment.
El tema descriu la necessitat de parar, de descansar i deixar-se portar sense pressa. La presència de l’altra persona és fonamental: és amb ella que l’artista pot avançar, trobar calma i alleujar la seva tensió interna. La producció minimalista deixa espai a les veus, creant una sensació de proximitat i introspecció que connecta directament amb l’oient. En resum, “No estic per mi” és un cant a la pausa, a la contemplació dels petits moments quotidians i a la màgia que es troba en la intimitat compartida.
El videoclip segueix aquest to, amb un aire retro i un final sorpresa: una festa dins d’un túnel de rentat. Un petit recordatori que fins el més quotidià pot sorprendre.
A través d’aquests dos temes ja es nota cap on va Paco Deluxe: contrastos constants, soroll i calma, sàtira i tendresa. Fins i tot el títol sembla una broma interna: transformar una cosa normal en marca pròpia.
El que diferencia Triquell és això: no vol sonar com ningú, vol sonar com ell mateix. La seva trajectòria —des de Entre fluids fins a FOMO— sempre ha estat arriscada, i ara confirma que la nova etapa serà imprevisible, plena de girs i contradiccions.Aquest setembre veurem fins on arriba aquesta aposta, però ja es pot dir clar: Triquell segueix sent un dels artistes més lliures i imprevisibles de l’escena catalana. I en un panorama musical sovint uniforme, això és or pur.
