Ven’nus reprèn el fil que va deixar obert a Les vides i publica No existiran, una nova peça que s’endinsa en tot allò que no va arribar a ser. Aquesta vegada ho fa acompanyada de Mushka, en un duet que converteix la pèrdua i el record en matèria sonora.
“No existiran, no existiran”, repeteix la tornada, remarcant la desaparició d’un futur compartit que es va esborrar abans de començar. La cançó parla d’una relació intensa, però inacabada, marcada pel pes del que no es va saber estimar bé: “I quan ens mirem matem llum de la memòria / vam descobrir tantes raons per marxar d’hora”.La producció, a càrrec de Balma i Vernat, oscil·la entre l’electrònica etèria i les guitarres suaus, i acompanya una lletra escrita des del desencaix emocional. Una sensació que es resumeix en frases com: “Camino endavant i a l’esquena porto un pes / de records de l’última vegada”.
Un duet per canalitzar la pèrdua
Mushka, que ja és una veu destacada dins l’escena catalana, reforça el missatge emocional del tema. La seva presència aporta una nova dimensió a la narrativa de Ven’nus, que ja amb Les vides havia explorat l’imaginari dels mons possibles. Ara, el focus és el que s’ha esborrat. La cançó no pretén tancar cap ferida, sinó més aviat donar forma a una etapa que no va funcionar. Ho diu clarament el vers: “Estimar-nos, shori, és massa difícil”.
Una estètica entre el record i la distòpia
El videoclip de No existiran amplia aquest univers amb referències visuals pròximes a l’anime i a la sèrie Black Mirror. En aquest escenari alternatiu, una màquina fictícia permet traspassar les línies del que hauria pogut ser. La peça audiovisual ha estat produïda per l’entorn universitari de Ven’nus, que firma una direcció artística cuidada i coherent amb la narrativa musical. Amb aquesta nova entrega, Ven’nus continua consolidant un estil on conviuen el relat íntim, l’experimentació sonora i un imaginari visual potent.
