
Xicu, o Cesc Valverde, va donar ahir el tret de sortida als concerts del seu nou disc Sacrificis, disc que va publicar el passat setembre. El concert de presentació era a la Sala la Nau i l’havia precedit Souto, artista autodidacta que va oferir el seu Spiritual Mix.
El concert tenia, a priori, una posada en escena simple, amb una espècie de núvol que feia l’escenari més opac. Així i tot, n’hi havia més que suficient; El Xicu i les seves lletres van omplir l’espai de la Sala durant l’estona que va durar l’esdeveniment, que va comptar amb col·laboracions com la Maria Hein, Socunbohemio, en Triquell, el mateix Souto, la Ven’nus, Galgolento i Ultralone, amb qui va cantar una cançó que sortirà en un futur.
Les lletres de les cançons, la prioritat
El Xicu no ha escollit un camí fàcil dins l’escena musical; cal destacar el seu paper, sent dels pocs a Catalunya que, tot i tractar temes comuns com l’amor, també se centri en temes molt difusos i complicats de veure en la indústria, que comportin així la densitat d’alguna de les seves lletres. La cançó que dona nom a l’àlbum, Sacrificis, gira entorn un maltractament infantil; Pausa, una col·laboració amb el Triquell, s’endinsa dins el que sembla un distanciament entre amistats que sempre seguiran sent-hi, i Clavat a dins parla d’una parella que acaba, en certa manera, fracassant. Són només exemples de la línia de les lletres de l’àlbum.
Probablement per això entre els rostres dels assistents s’hi reflectia un punt d’orgull en veure un artista com el Xicu atraient tanta gent amb la seva música, sent aquest un públic especialment entregat i idoni pel disc que es presentava.
No és la primera vegada que sentim el seu nom; el cantant toca també la bateria al grup Ginestà, és productor i ha aparegut en projectes com Nadal Mix 2023, a part de la música que ell ha anat publicant, com l’àlbum BLAU el 2022.
L’antítesi del disc
En una entrevista pel Diari Ara, el de Castellbisbal va explicar que Sacrificis generava una mena d’antítesi; mentre que a ell les cançons li semblen més aviat fosques, part del seu entorn ha considerat que és un disc amb una essència bonica i esperançadora, malgrat el rerefons de les lletres més dures. Això ens porta a fer un símil amb la vida, com explica el cantant argumentant que el fosc i el clar no són contraproduents, sinó que es poden compaginar: “Passar-ho malament a vegades et pot portar a un lloc millor si intentes projectar en positiu”.