Adala va néixer el 2015. Ho va fer amb Temps de Guerra, una cançó amb fortes influències reggae que, a més a més, comptava amb una versió dub instrumental. Guillem Simó, però, va nèixer uns quants anys abans. I ha fet molt més.
Un gran rastre
Amb una extensa carrera en què predominen el reggae en català, una forta carrèga lírica, i certes influències rap i jazz de tempos més lents, Adala ha fet discos com el seu debut Cel, o Klima; publicat ara fa un any.
Els seus inicis en la música, entre els quals s’inclou el seu primer EP Born, van ser acompanyats d’en Bongoroll i el seu germà King Siva, amb qui van crear la banda The Cold December. L’any 2018 es va canviar el nom a The Same Song Band i, des d’aleshores, Adala ha anat fent múltiples singles, com Saber Tornar o El nostre estil. Més tard també va llençaria un àlbum recopilatori que agrupava el nom dels seus 3 primers EPs; Born·Cel·Ona.
Alfa, Beta i Gamma
Delta és el nom del darrer àlbum d’Adala. Els deus temes que el conformen són una combinació de l’habituals rap lent i el reggae català; un subgènere cada vegada més popular dins del panorama nacional. Des de l’introductori Equilibris fins el senzill La Calma —anteriorment publicat per separat—, Adala acompanya lentament l’oient amb un punk de flors.
El ritme del rap clàssic, com un Biggie dissimulat i relaxat, pot sentir-se a La Pols, mentre que les tendències més modernes i d’influència trap/electrònica pròpia del nou pop es noten immediatament abans i després, amb La Mafia i, sobretot, Rumors. Aquestes combinacions, on també hi ha lloc per la percussió caribenya a Fes-t’ho Tu i Amor Al Barri, farceixen un disc crític i profund, de missatges reivindicatius i formes autèntiques.
