Diuen que una flor no fa estiu, i que dues no fan primavera. A la grama del Cabró Rock, però, sorgí un autèntic jardí de flors i violes; un ramillet urbà de tots els colors que, amb el seu gran rusc d’altaveus, zumzumejava al bell mig de la Catalunya Central. A aquella plana de Vic, alhora cor d’Osona i esperit de l’anomenada “Cabralunya”, el Cabró Rock es va engalanar amb artistes de tot el territori catalanoparlant, amb actuacions per a totes les oïdes que van estendre’s en dues llargues jornades de reivindicació.
De bat a bat, primer dia
Jardí eclèctic, els foodtrucks actuaven com a tanques d’un recinte gegantí, custodiat per una gran nòria que bracejava els nouvinguts. Els rius de gent augmentaven el seu cabdal a mesura que avançaven els vespres. Vestits tots amb la polsera del Cabró, estilitzada amb dibuixos de la Pilarin Bayés, desenes de milers de catalans i catalanes eren remessos a una infància col·lectiva des del primer moment, amb l’afegitó d’una orquestra canviant, que anava des de les trompetes fins els rampells més electrònics del panorama català.
Les actuacions, que van conduir-se en un directe excels, van dur el públic de l’Empordà a Mallorca, amb grans concerts de Les Que Faltaband, la Maig, que va cantar per sorpresa amb la Juls, i la Maria Jaume, que va interpretar amb una Mushka imparable No hi haurà manera. A aquestes, també cal afegir l’actuació dels Catarres, així com la de Doctor Prats, durant la qual va aparèixer l’extrombonosita del grup, Guillem Boltó; altrament conegut per la seva implicació amb Stay Homas.
Ver esta publicación en Instagram
Tanmateix, el públic encara guardava una gran expectació. La curta gira anunciada per Oques Grasses, amb un grapat de concerts al llarg de l’estiu, feien de la seva actuació quelcom summament cotitzat… i no van pas decebre. Preguntant, com al seu èxit del passat estiu, “Com està el pati”?, els Oques van engreixar més que mai al caliu dels seus fans, que van viure amb ells una jornada plena d’emocions rematada amb els plats de la DJ Trapella.
La Catalunya asilvestrada, segon dia
L’endemà, amb una temperatura idònia i regats per una pluja motejada, quasi intermitent, Ginestà va fer tornar a florir el jardí cabrit. Seguits dels Pets, amb un Lluís Gavaldà que, als seus 62 anys, va atrevir-se a baixar de l’escenari i ser abraçat pel públic en plena actuació, arribant a afirmar que és “massa jove” per a fer-se vell.
Seguidament, Lo Pau de Ponts va fer-s’hi un lloc amb un petit inpass a la programació del festival, harmonitzant l’esplanada amb diverses improvisacions a guitarra, fent-se intèrpret tant de les cançons més desacomplexadament polítiques com dels grans èxits de l’estiu.
No tardarien en arribar, però, alguns dels plats més forts del vespre, com The Tyets, que no van dubtar en servir el seu “cafè pels més cafeteros” ni a avançar un nou tema, amb posat de fira, tempos ràpids, i una tornada que clama a l’amor, afirmant: “per moltes coses que ens passin, jo t’estimo igual. Jo t’estimo igual; potser més que mai”.
Als de Mataró, que van encomanar al públic tant l’habitual febre sardanista del Coti x Coti com una onada de pilars de 3, els van seguir uns Figa Flawas de gran posat en escena. Un muntatge amb pantalles, flamarades i una coreografia notòriament treballada s’afegien a un Pep vestit de vaquer, amb un Labubu, el peluix de moda, penjant del cinturó.
Per acabar, La Fúmiga va dur des d’Alcira els seus clàssics vents metall, amb un missatge tan festival i vitalista com polític, amb fortes crítiques envers la presidència del Partit Popular al País Valencià. Amb un final enriquit per La Raíz, que van ser els únics en actuar quasi íntegrament en castellà, la cloenda del Cabró 2025 va efectuar-se amb el Tecno de la DJ Nàtura, que l’acomiada fins l’edició prevista per a la castanyada, els propers 31 d’octubre i 1 de novembre.
