28 de Maig del 2021. Gairebé tres anys han passat des que Oques Grasses va llançar el seu últim àlbum, A tope amb la vida. Després del gran èxit d’aquest, un increïble concert al Palau Sant Jordi i més d’un any d’aturada, aquest divendres veu la llum Fruit del Deliri, el sisè àlbum dels osonencs.
Fruit del Deliri és el disc més personal i íntim del conjunt; el menys complaent. Un viatge que passa del deliri més mundà, que ha portat a la humanitat pel pedregar, al deliri del qual hom somnia en l’impossible. Si no imaginem coses impossibles, mai podrem assolir-les. Al llarg del disc es fa un pas de l’amor al desamor, però també dels diferents processos al llarg de la vida, fent molta referència a la infància.
El nou disc, una macedònia de ritmes i sons
El disc s’obre amb Com està el pati, una sàtira sobre el món actual i el món que deixem als nostres fills. Aquesta cançó va ser el primer i únic avançament del disc que, durant les darreres setmanes, ha sigut objecte de diverses crítiques i polèmiques.
Fruit del deliri és un àlbum molt variat, on s’escolten molts estils diferents. Cançons com Bambi o Molta Tralla tenen uns ritmés més urbans, ritmes festius que potser no estàvem acostumats a veure dins del repertori d’Oques Grasses. D’altres, com Pingpong o Sort de tu, són més lentes, i hi sentim un ritme més melòdic. L’àlbum serveix també com a càpsula del temps i, a partir de cançons com Córrer pels camps o Jubilar-me, ens transportem als sons d’anys enrere, com aquells tan característics del seu quart àlbum, Fans del sol (2019).
A més, el disc inclou Cap amunt; una cançó que s’assimila molt als ritmes dels jocs de picar de mans, la qual serveix com a interludi dins de les cançons del disc. Tot això és fruit del deliri. La vida és fruit del deliri. Tu també ets fruit del deliri.
Un bon àlbum, molt ben acompanyat
Fans del deliri inclou també col·laboracions amb artistes de l’actual panorama català, aportant així uns ritmes més urbans — la primera, amb el grup Al·lèrgiques al pol·len. Anomenada Gossejar, és un tema més urbà i festiu, en què es mostren diferents referències a d’altres artistes i cançons, com Boig per tu, de Sau, i Yo perreo sola, de Bad Bunny.
Una altra col·laboració molt esperada és Toca amb els Figa Flawas. La col·laboració amb els de Valls és la barreja perfecta entre els ritmes característics dels dos grups, acompanyada de molta percussió, recordant-nos al carnaval brasiler, ben segur que és una de les cançons amb millor acollida per part del públic.
La més emotiva de totes, però, és la darrera col·laboració. Com el dia i la nit amb la Julieta, tracta de dues persones que estan juntes, però que parlen més de com haurien de ser com a parella que actuant com a tal. És complicat, però “de la il·lusió vivim”: una frase familiar per a molts i que, sense saber-ho, va ser utilitzada pel grup com a títol pel seu vídeo promocional de la gira del 2024 a les xarxes socials. En definitiva, un àlbum ben arrodonit, i que sap connectar passat i present per portar-nos un nou sabor, encara amb gust d’oca.