Mentre un sintetitzador omplia l’atmosfera hipnotitzant d’un Heliogàbal farcit de persones, Galgo Lento va entrar a l’escenari saltant a través d’una finestra sorprenent a tothom. MARTINET!, el rap irònic i sense pèls a la llengua que obria el seu últim àlbum, va servir per iniciar el concert i activar el públic des del minut zero.

Reivindicació de la música en directe

La banda formada per Néstor Pérez (guitarra), Gerard Pola (bateria) i Daniel Ocón (teclat) van deixar clar des del principi la seva gran devoció pel jazz, amb arranjaments mil·limetrats, molta química i una gran qualitat tècnica. Van demostrar el valor afegit que aporta la música en directe en una escena que tendeix a reemplaçar els músics per pistes preenregistrades i ballarins. Galgo Lento va deixar l’espai necessari per a que tots els membres es lluïssin amb solos que deixaven el públic bocabadat. Era impossible no cridar i moure el cap amb el groove que es desbordava en cada cançó.

Cap convidat, però cares conegudes

Tot i la gran quantitat de col·laboracions de l’àlbum de l’artista terrassenc, com ara Vernat o Heureus del Beat, no va haver-hi cap aparició sorpresa. Tampoc va fer falta, ja que Galgo Lento va interpretar perfectament els versos que no eren seus amb l’ajuda d’un públic entregat i molt bromista.

L’actuació va deixar un lloc per una de les seves joies ocultes, tot era per tu, del seu disc col·laboratiu amb Ariox, mama l’amor em dona mal de cap, per tornar ràpidament als temes de l’últim àlbum amb NO SOC ESPECIAL, al qual li van donar un toc molt més rítmic i funk.

Abans, però, Martí Galán va aprofitar per mencionar al compositor d’aquesta cançó, Miki Lloret, de Massaviu, el qual es trobava en un públic ple d’artistes de l’escena, com Pol Giancana de Flashy Ice Cream, Xicu o Lluc, qui recentment ha llançat un nou EP. La cruesa i mala llet de CEL GRIS va inundar aleshores la sala, amb un impactant final hard-rock de guitarres distorsionades i ritmes rabiosos just abans que el públic demanés silenci per escoltar un dels seus temes més íntims; PERÒ QUE BÉ.

Cançons inèdites

Martí Galán ja augurava la fi del concert i per això va aprofitar per regalar dues cançons inèdites, una de les quals estrenarà el 14 de març a la gala dels Premis Enderrock i publicarà d’aquí un mes. Després d’aquest tastet de futur, però, va desafiar als seus fans més fidels a cantar Completament Normal, la primera cançó del seu àlbum debut de 2021; Dies i Dies. Va ser així com el públic es va guanyar el seu últim hit, TOT EL QUE T’HA PASSAT, que va ser corejat per tots els racons de la mítica sala de Gràcia. El directe va acabar la darrera interpretació en viu de 7 Anys de mala sort, un punk frenètic que va posar fi a una degustació musical exquisida.