Amb una mirada realista i un procés creatiu que els ha servit per evolucionar, Iglú presenta El refugi, la idea que vertebra el seu nou moment creatiu i dona nom al seu últim disc. Els Iglú, format per Marc Gelabert i Marc Hampshire, s’asseuen amb El Panorama per explicar que el nou disc no surt d’un rampell, sinó d’una necessitat vital. “Aquest disc és per aprendre a deixar de frustrar-nos”, deixa anar d’entrada Hampshire. La frase resumeix el moment que estan vivint: un punt d’inflexió on el duo reconeix el desgast, accepta les expectatives que no s’han complert i enfoca el futur amb més realisme.
Per als dos integrants i cantants que formen el grup, viure de la música resulta complicat, però reconeixen la necessitat personal de tirar endavant un projecte que els omple. Hampshire, que es dedica a la psicologia, reconeix que “Em quedaria molt coix si no tingués Iglú perquè és l’espai de creació i art que no tinc en un altre lloc”.
El refugi creatiu d’un duo que es reconstrueix
Quan parlen del seu nou disc, Gelabert és clar: “El grup és un refugi. Fer música, l’estudi, el moment d’estar creant és el refugi màxim.” I ho fan amb una sinceritat que deixa entreveure d’on surt el disc: d’aturar-se, respirar i gestionar tot allò que s’ha anat carregant. Entre els temes que marquen el projecte hi ha Pensar en nosaltres, que parla explícitament de dues relacions anteriors que els dos van viure al mateix temps i “del que haurien pogut ser”.
Aquest nou projecte, conviu també amb un canvi de rumb sonor. Tot i ser un duet, volien sonar com una banda de pop-rock, amb més potència, més ritme i més distorsió: “Realment sempre ens ha agradat fer-ho, però com que som dos a l’estudi i no una banda en un local d’assaig, de vegades és difícil trobar aquesta potència”. Per aquest motiu, pels propers concerts tindran les incorporacions dels teclats i el baix de Grabu, que acompanya en directe a artistes com Maig, Triquell o Guillem Gisbert, i la bateria de Nil Casals.
Sobre el seu so, també són transparents. Han tingut experiències bones a l’estudi, però encara no han trobat la persona ideal per acabar de capturar allò que busquen. Tot i això, tenen clar el rumb i el que volen transmetre. Un dels temes que millor els representa d’aquest projecte és Serem l’aire, que Gelabert defineix com un “dels millors temes que hem fet mai”..
Per ells, és una declaració d’intencions: fugir de fer només cançons pop pensades per sonar a la ràdio i apostar per peces que deixin espai al detall i a la paciència. A més, per a ells el so que es fa a Catalunya encara no està prou “mastegat”, i és aquí on troben el seu espai de llibertat creativa.
Mireu l’entrevista completa aquí:
