El sistema límbic és l’encarregat de donar una resposta emocional a una percepció sensorial. Un nom encertat per a parlar d’un festival; poques coses mouen més emocions que la música. Quan els passats 3 i 4 de maig Santa Coloma de Gramenet va fer brollar cervell i ànimes amb un cap de setmana, va deixar clar que el nom ja els hi esqueia.
Presentat per l’humorista colomenc Joel Díaz, el festival itinerant multidisciplinar va inaugurar-se el dissabte amb grans promeses: noms pesants com Maria Hein, Julieta, 31 FAM, o DJ Trapella. Alhora, i al llarg del cap de setmana, artistes com Martí Güell, Clara Aguilar o Charlie Pee serien alguns dels encarregats d’estendre l’art més enllà de l’escenari, amb humor, reflexió i performance. Els grans moments del panorama urbà, però, no arribarien fins la nit del dissabte, quan la mallorquina Maria Hein començaria a Can Zam la jornada més esperada.
De Gal·la, àngels de Mallorca
La veu d’un cor, amb cor pren l’ànima. La Maria Hein sap treure el màxim partit d’un esperit illenc, com una sirena inspirada que convida a ser atret amb cada acord. Així, la Maria va anar omplint a poc a poc la pista amb la seva veu, acompanyada per un DJ polifacètic. A més, anava amb les seves ballarines, diferents tot i l’habitual repertori a què ens té acostumats des de l’inici de gira l’Apolo. Va afegir, això sí, una nova interpretació del seu darrer tema: HANA, un tema molt potent i modern, amb tocs orientals kpop propis del seu Sakura.
Un cop acabada l’actuació, la Julieta va començar a escalfar. Era la següent en prendre’n el relleu. L’energia hi era. La pista, de mica en mica, havia vessat la pica, i ben aviat estaria plena de gom a gom. Pantalons personalitzats amb el seu característic Ju van començar a moure’s al ritme de la música, sent la segona vegada que es cantava Haiku des que es va llençar. A prop de Barcelona i obert a tothom, la Julieta va fer un concert per milers de persones encandilades amb la seva climàcica actuació.
Fent família
31 FAM tancaria el repertori abans de ser segellat i firmat per la DJ Trapella, una de les discjòqueis del moment tot i les dificultats de fer-se un lloc com a dona a la indústria. Els sabadellencs, emperò, van donar molta guerra abans d’acabar amb la festa. Fortament reivindicatius, van destacar amb la seva Balada 17, cançó pausada i molt emotiva, amb què van contrastar encara més els clams en visca de la llengua. El conjunt tancaria el cicle amb força, invocant un Nens de Barri que ja acumula més de 8 milions d’escoltes a Spotify.
Sense oblidar-se dels clàssics, Òmnium Cultural va culminar un nou any de Límbic, en què Catalunya i la cultura van tornar a estimular-se mútuament per dur a l’escenari el millor del panorama actual.