DJ Nàtura i DJ Trapella són dues de les discjòqueis en auge de l’escena catalana
La música en català viu un bon moment, visible per la presència d’artistes catalanoparlants a les ràdios musicals i festivals, així com pels seus oients mensuals a plataformes com Spotify o SoundCloud. A les discoteques, una nova fornada de DJ està ajudant a renovar la música que sona de festa, en la nostra llengua i sense tancar-se a cap estil. Algunes són dones que, tot i la hipermasculinització del sector, s’obren camí a través del seu talent.
Un d’aquests casos és el de la DJ Trapella, de Premià de Mar, que va endinsar-se en aquest món d’adolescent, en escoltar els discjòqueis de CLAP. Ara apareix a cartells de tot el territori, afirmant que “se sorprèn a ella mateixa en veure els llocs on ha arribat”.
“Com a dona se t’acaba exigint una mica més, i sovint patim més la síndrome de l’impostor. Jo mateixa intento fer-ho el triple de bé per sorprendre”, assegura. A això cal afegir que, com a DJ, ha de moure’s pel món musical a través de producció, discografia i distribució quan, segons explica, “hi ha una masculinització molt gran a tots els nivells”, especialment pel que fa als “grans cartells”.
View this post on Instagram
El cas dels festivals
I és cert que a festivals de tota mena, des del Cabró Rock fins el Primavera Sound, les dones acostumen a ser a un segon pla, amb poques oportunitats per l’entrada de promeses en clau femenina. Afortunadament, però, això està canviant, i a poc a poc es donen espais amb què generar i demostrar un “circuit musical feminista”. La maresmenca insisteix que, a més, “una discriminació positiva obliga a haver d’apostar”, potenciant les diferents oportunitats que se’ls hi va obrint.
D’opinió similar és la DJ Nàtura, artista que també ha trobat el seu lloc entre els plats de mescla. En les seves pròpies paraules, i tot i la millora que s’està experimentant al panorama català, la inclusió activa de dones a la música urbana “s’ha de seguir fent perquè encara hi ha molta masculinització als escenaris”, la qual qualifica de “molt greu”. De la mateixa manera, assenyala que aquest greuge comparatiu “no es canviarà en dos o tres anys”, sinó que “caldrà molt de temps” i que és elemental que una generació de nenes creixi amb “dones referents a la música” que les engresquin a dedicar-s’hi. El dels artistes, però no és l’únic àmbit de la indústria musical dominat per homes. Nàtura apunta que, per exemple, “el 90% dels tècnics de so són homes”, i que també queda molta feina per fer en altres subsectors de la indústria.
Més enllà d’aquest biaix de gènere, la DJ assenyala els que ella considera que són els tres factors indispensables per a triomfar: “el talent, l’esforç i la sort”. Quan tots tres actuen simultàniament, assegura, els projectes musicals s’enlairen. La nova onada de la música en català, a partir de la qual han sorgit joves artistes dones com Mushkaa i Julieta, pot ser l’oportunitat per a revertir la masculinització del sector i caminar cap a una escena musical més paritària.
